VIATGE BARÇA- CELTA. CAMPIONAT DE LLIGA ESPANYOLA
Dissabte 2 de desembre de 2017.
8’00 h Eixida Ondara bar Chaflan
Les parades en Xeraco, Alzira, Almussafes,Bètera o Sagunt es faran segons inscripcions
14’00 h Arribada a l’hotel City Park (4*) i possessió d’habitacions.
Cas que el Barça- Celta es jugui a les 13’00 h avançaríem l’eixida del viatge i després del partit aniríem a l’hotel.
Dinar lliure per les rodalies de l’estadi i partits del FC Barcelona: Futbol (Barça- Celta), futbol sala (FCB- Santiago futsal) i handbol (FCB- Zamora). En acabar tota la jornada esportiva tornada a l’hotel i temps lliure.
Diumenge 3 de desembre de 2017
10’00 h Eixida de Barcelona
11’30 h Degustació de vins i caves en bodegues de la Conca de Barberà.
13’00 h Arribada a Montblanc i temps lliure per visitar el poble, fer una cervesseta, passejar per les muralles, etc...
14’00 h Calçotada o dinar típic de la comarca (cas que la temporada dels calçots s’enderrereixi)
16’00 h Eixida de Montblanc (aproximadament)
Preu Penyista: 70 euros + preu de l’entrada futbol (les entrades a través de cada penya)
Preu No penyista: 100 euros + preu de l’entrada.
Preu de les entrades: Gol Nord 3a sota marcador: 54 euros. Gols 3a superior: 60 euros. Laterals des de 78 a 125. Resta dels gols: des de 61 a 70.
Per internet les penyes tenen un 15% de descompte per entrada i 1 euro de comissió per entrada. Una entrada de 54 euros té un preu aproximat de 47.
Inscripcions: Notificació a Miquel Gomis (control de penyistes) 649 13 47 60. I el pagament a José Antonio 610 29 32 48. Màxim 1 autocar.
Federació de Penyes Barcelonistes de les Comarques de València i Marina Alta, pertanyent a la Confederació Mundial de Penyes del Futbol Club Barcelona
dimarts, 26 de setembre del 2017
dijous, 21 de setembre del 2017
dimecres, 13 de setembre del 2017
UN MESTRE, UN REFERENT.., UN AMIC DE VERITAT!
12/09/2017
Jacint Borras Manuel ens ha deixat aquesta matinada.
De Jacint Borràs, des de les penyes de València i Marina Alta només podem tenir paraules d'admiració, lloança i agraïment.
Per aquells que no l'heu conegut només us diré que va ser un referent en el barcelonisme ja en els anys 70 quan va ser president del Barça At i posteriorment fins l'any 2010 en l'època de Laporta com a President del FCB. També va tenir una curta estada al front del Moviment Penyístic abans de tornar al que ell més il·lusió li feia que era el futbol base.
Sempre va mostrar gran estima i respecte cap a les penyes de la nostra Federació, de les quals deia que érem un exemple en el món penyístic i moltes vegades va venir molt a gust als nostres actes, deixant records inoblidables.
Tenia una costum que mai cap dirigent del futbol base ha fet: trucar-nos quan venia a jugar el B demanant-nos que l'acompanyéssim a les recepcions i al partit de futbol que disputava el Barça At. Un detall i mostra de respecte amb les penyes que mai he vist repetir.
Recordo l'Aplec de Gata, quan al final del sopar, el Doctor Vila havia de fer una de les seves "performances" vestit amb una bata plena de suposada sang i allí hi havien el vicepresident del FC Barcelona, Jaume Ferrer i Jacint Borràs al costat de 300 comensals.
Jo patia per si Jacint, un home aleshores de 75 anys s'espantava en veure al Doctor en acció. Qui es va espantar aquella nit va ser el bo de Jaume Ferrer, ja que mai havia vist riure i gaudir tant al Jacint, observant les bogeries del nostre Vila Salvatge Bárça.
Ell era així, un gentleman d'aspecte i la persona més natural i assenyada que podies trobar.
Per la meva banda dir que avui he perdut un referent, un mestre i un amic; una persona que mai em donava un mal consell, que sempre escoltava la meva versió dels fets sense contradir-me, simplement reflexionant, si aquesta no coincidia amb la d'ell. Molt allunyat de la moda d'avui en dia en què no s'escolta, simplement es pensa en el que es dirà.
Després del 2010 quan ja no estava a la directiva vam continuar la nostra relació i quan podíem ens visitàvem, per la meva banda a Cadaqués on tenia una maca residència d'estiu, i a l'Hospitalet. I quan ell podia s'escapava i venia a casa meva per fer una d'aquelles paelles nocturnes amb tertúlia de la bona fins ben tocada la matinada. Era una pura amistat, sobretot veient com avui en dia existeixen tantes i tantes per conveniència.
Jo sempre pensava d'ell que era immortal o que havia begut alguna aigua de l'eterna joventut; mai havia aparentat l'edat que tenia. Admirava d'ell la visió realista i il·lusionant a la vegada de les coses... Es pot tenir les dues visions a la vegada? Amb Jacint tot era possible.
No sé de quina manera agrair-li tota aquesta saviesa que ens transmetia. Fa dues setmanes parlava amb ell per telèfon i em deia que seguia molt els meus escrits del facebook, aleshores em va explicar el tema de la seva malaltia: "no em deixen sortir a cap lloc", em deia com volent ser lliure. Després de més de mitja hora de tertúlia apassionant i quan l'orella se'ns feia vermella als dos, van quedar que quan estigués fora dels efectes de la quimio, vindria jo a Barcelona i dinaríem junts, que tenia ganes de veure'm. No em podia imaginar que malgrat la força d'aquelles paraules, dues setmanes després estaria escrivint aquestes línies.
Avui estic fotut, encara que sé que persones d'aquesta gran alçada no moren mai, però egoistament parlant.., m'he quedat sense la cita amb ell. Molts petons i abraçades a la seva família.
La foto fou de quan féiem la campanya "TV sense fronteres", reivindicant la tv3 al País Valencià, en un acte celebrat a Santa Coloma de Queralt. Una nit inoblidable on vaig gaudir de la seva presència acompanyat d'altres amics com Vicent Sanchis, actual director de TV3, Mercè Teodoro advocada d'ACPV i el president d'ERPV el bon amic Agustí Cerdà Argent, entre altres.
Fins sempre, mestre!
De Jacint Borràs, des de les penyes de València i Marina Alta només podem tenir paraules d'admiració, lloança i agraïment.
Per aquells que no l'heu conegut només us diré que va ser un referent en el barcelonisme ja en els anys 70 quan va ser president del Barça At i posteriorment fins l'any 2010 en l'època de Laporta com a President del FCB. També va tenir una curta estada al front del Moviment Penyístic abans de tornar al que ell més il·lusió li feia que era el futbol base.
Sempre va mostrar gran estima i respecte cap a les penyes de la nostra Federació, de les quals deia que érem un exemple en el món penyístic i moltes vegades va venir molt a gust als nostres actes, deixant records inoblidables.
Tenia una costum que mai cap dirigent del futbol base ha fet: trucar-nos quan venia a jugar el B demanant-nos que l'acompanyéssim a les recepcions i al partit de futbol que disputava el Barça At. Un detall i mostra de respecte amb les penyes que mai he vist repetir.
Recordo l'Aplec de Gata, quan al final del sopar, el Doctor Vila havia de fer una de les seves "performances" vestit amb una bata plena de suposada sang i allí hi havien el vicepresident del FC Barcelona, Jaume Ferrer i Jacint Borràs al costat de 300 comensals.
Jo patia per si Jacint, un home aleshores de 75 anys s'espantava en veure al Doctor en acció. Qui es va espantar aquella nit va ser el bo de Jaume Ferrer, ja que mai havia vist riure i gaudir tant al Jacint, observant les bogeries del nostre Vila Salvatge Bárça.
Ell era així, un gentleman d'aspecte i la persona més natural i assenyada que podies trobar.
Per la meva banda dir que avui he perdut un referent, un mestre i un amic; una persona que mai em donava un mal consell, que sempre escoltava la meva versió dels fets sense contradir-me, simplement reflexionant, si aquesta no coincidia amb la d'ell. Molt allunyat de la moda d'avui en dia en què no s'escolta, simplement es pensa en el que es dirà.
Després del 2010 quan ja no estava a la directiva vam continuar la nostra relació i quan podíem ens visitàvem, per la meva banda a Cadaqués on tenia una maca residència d'estiu, i a l'Hospitalet. I quan ell podia s'escapava i venia a casa meva per fer una d'aquelles paelles nocturnes amb tertúlia de la bona fins ben tocada la matinada. Era una pura amistat, sobretot veient com avui en dia existeixen tantes i tantes per conveniència.
Jo sempre pensava d'ell que era immortal o que havia begut alguna aigua de l'eterna joventut; mai havia aparentat l'edat que tenia. Admirava d'ell la visió realista i il·lusionant a la vegada de les coses... Es pot tenir les dues visions a la vegada? Amb Jacint tot era possible.
No sé de quina manera agrair-li tota aquesta saviesa que ens transmetia. Fa dues setmanes parlava amb ell per telèfon i em deia que seguia molt els meus escrits del facebook, aleshores em va explicar el tema de la seva malaltia: "no em deixen sortir a cap lloc", em deia com volent ser lliure. Després de més de mitja hora de tertúlia apassionant i quan l'orella se'ns feia vermella als dos, van quedar que quan estigués fora dels efectes de la quimio, vindria jo a Barcelona i dinaríem junts, que tenia ganes de veure'm. No em podia imaginar que malgrat la força d'aquelles paraules, dues setmanes després estaria escrivint aquestes línies.
Avui estic fotut, encara que sé que persones d'aquesta gran alçada no moren mai, però egoistament parlant.., m'he quedat sense la cita amb ell. Molts petons i abraçades a la seva família.
La foto fou de quan féiem la campanya "TV sense fronteres", reivindicant la tv3 al País Valencià, en un acte celebrat a Santa Coloma de Queralt. Una nit inoblidable on vaig gaudir de la seva presència acompanyat d'altres amics com Vicent Sanchis, actual director de TV3, Mercè Teodoro advocada d'ACPV i el president d'ERPV el bon amic Agustí Cerdà Argent, entre altres.
Fins sempre, mestre!
Salva Torres
Subscriure's a:
Missatges (Atom)