Curiosa i interessant la situació que estem vivint en les nostres penyes. Just quan millor juga el Barça, just quan més títols ens ofereix, just quan més orgullosos estem del nostre club; alguna cosa falla per les nostres terres i amb les nostres penyes com a víctimes.
El Departament de penyes del FCB és una estància que, per sí mateixa, ja resulta complicada; ja siga pel nombre de penyes que hi ha en l’actualitat o per la mateixa diversitat d’aquestes penyes. És un Departament on una poca treballadors han d’atendre 1500 penyes. S’imagineu que telefonen totes a la vegada demanant entrades? S’imagineu quants correus haurien de contestar i solucionar aquestes persones, només que cada penya enviara 1 correu al mes?. Tot això sense esmentar la bogeria col·lectiva quan tothom demana entrades i només hi ha les que hi ha. En aquell moment totes les penyes se senten més barcelonistes i més fidels que ningú. Crec que cap de nosaltres es canviaria per aquells pobres desgraciats en moments així.
Ara bé, què fan els Delegats del Consell Consultiu? Ajuden en aquesta tasca? Els deixen ajudar en aquesta tasca? S’accepta la seva aportació com a representants legals escollits en unes eleccions organitzades pel FCB? Se’ls deixa ajudar a solucionar problemes?
Segons expliquen, el protagonisme i gelosia humana d’alguns directius de l’Àrea Social del club, de vegades deriva en decisions irracionals que posen en evidència als mateixos Delegats, que recordem son persones escollides que han de passar comptes de tot el que fan amb les seves penyes o les seves respectives Assemblees Generals. Per tant, més efectius o més passius si fan la tasca malament ja se’ls passarà factura al final del seu mandat.
Però, i als directius de l’Àrea Social? Qui els passa factura de les seves negligències? Com se’ls sanciona si han estat nomenats a dit per la mateixa Junta?
Per desgràcia, més que per sort (als fets ens remetem), a la zona de València tenim un d’aquests directius que a hores d’ara ningú compren quina tasca fa al club ni què aporta a les penyes del FCB. Tan se val! Ens explicava el nostre Delegat que també hi ha altres en la mateixa situació. Però suposem que aquells altres aniran a una amb el Delegat corresponent, col·laboraran amb la majoria de les penyes, estaran ben vistos, donaran una imatge impecable allà per on passen, deixaran en bon lloc al club... Tot plegat ja val una bona cadira per molt inoperant que siga!
El problema que tenim amb el de Sueca és que a banda de no poder presumir de qualsevol de les virtuts esmentades, actua com si les penyes de València foren seves; primer posicionant-se en les darreres eleccions al CCP, després no respectant els resultats (recorde perfectament, com molts altres penyistes valencians com la nit de les eleccions al Consell Consultiu, després de l’escrutini molt clar en contra del seu candidat, va desaparèixer i no es va quedar als nomenaments, tal com van fer amb elegància la resta de directius de l’Àrea Social i més de vint representants de penyes nostres que van pujar a Barcelona i que preguntaven per ell) i per últim, no fa res per acabar amb l’actitud colpista del senyor Trapero, anant contra la voluntat de la majoria de les penyes (l’últim exemple, el famós aplec de el Perelló- Sueca, com a boicot a l’Aplec oficial de Gata)
La visita dels precandidats a la presidència del FCB a la nostra zona ha estat instructiva i enriquidora per als nostres coneixements barcelonistes. De Ferrer destacaríem la virtut d’escoltar, prendre nota i la seva humanitat. De Rosell l’exposició clara del projecte i l’oratòria del seu segon: Jordi Cadoner. De Benedito la seva fermesa i seguretat en el llenguatge. Ara bé; per damunt de passions per un o altre precandidat, hauríem de destacar amb sorpresa la pregunta insistent que les penyes van fer a tots ells: “Continuaràs amb els mateixos directius de l’Àrea Social?” Les crítiques posteriors obligant al precandidat en qüestió a contestar amb una negativa no cal ni dir-les. Aquest és el fet curiós: que la primera preocupació d’algunes penyes era fer fora a un directiu en qüestió, cal destacar-ho i no per fer tal cosa s’ha d’ofendre ningú. El projecte segle XXI que ha estat acceptat per tots els precandidats ( siga en part o total), reconeixerà les Agrupacions o Coordinadores que vinguen de les eleccions al Consell Consultiu o aquelles que reconega el mateix Delegat. Per tant a la Coordinadora del senyor Trapero li queden menys dies que penyes (i ja és dir poc...) Sempre i quan ara el nostre Delegat no pille un dels seus atacs de bondat i el deixe seguir fent en nom de tots amb la seua Coordinadora. Ja seria per enviar-ho tot a rodar!
Una tercera part de l’escrit s’hauria de dirigir al diari SPORT, diari oficial de l’Aplec de Gata (l’autèntic VI Aplec). Sabedors de la gran amistat del nostre Delegat amb el periodista Toni Closa, tots pensàvem que Trapero ja no tenia res a rascar. Però mirem atònits una i altra vegada que o el nostre Delegat menteix i no ha arribat a cap acord amb SPORT (cosa que dubtem) o aquest senyor li està prenent el pèl d’una manera absoluta (probable en el món periodístic) o, que Trapero haja utilitzat il·legalment el nom del diari, com ho ha fet en algunes penyes (el cas més probable).
Per altra banda també comprenem al periodista en qüestió: li passa el mateix que a les penyes que encara diuen formar part de la Coordinadora: “Teniu tota la raó, però jo no puc quedar malament amb el Jerónimo ja que una vegada em va fer un gran favor”... Totalment comprensible però, objectivament parlant, molt perjudicial per al món penyístic. Si en aquest món els favors personals estan per sobre de la legalitat i la justícia, malament anem! I no volem parlar de política que estem a València...
Esperem que amb el nou president del club i la nova organització del Departament de Penyes tot s’arregle per aquestes terres en un futur. I que mentrestant, l’Aplec de Gata siga un èxit i que el Pep Ginestar i l’alcaldesa s’abracen i que Ferran Beltran, el Salva Torres i el Jerónimo Trapero ballen junts una sardana i que el Rosell i el Ferrer anuncien unitat i que no hi haurà eleccions; ja que Barcelona, depèn per a que, està molt lluny! I tots feliços celebrant títols en la terra de les flors, de la llum i de l’amor, cridant al vent que tenim un nom (per molt que semble que hi ha més) i dir ben alt que el sap tothom: Barça, Barça, Barça... Per molt que alguns no s’enteren...
Àrea de Comunicació
Agrupació de Penyes Barcelonistes de València i Marina Alta
